La pàtria potestat i la guarda i custodia

Share Button

Patria potestad y la guardia y custodiaQuè s’entén per pàtria potestat i què vol dir ser-ne titular?

La pàtria potestat és “… el conjunt de facultats i deures que corresponen a ambdós pares per al compliment de llur funció d’assistència, educació i cura dels fills menors…”

És a dir, que la pàtria potestat compren una doble vessant de drets i obligacions, que han de conjugar-se per tal de procurar benefici als menors. Aquesta concomitància s’ha de tenir present atès la creença generalitzada que la pàtria potestat és una prerrogativa dels progenitors (la qual sovint és motiu de querella), quan en realitat, com tot dret, comporta aparellat cert nombre d’obligacions (de proporcionar cures físiques, materials i emocionals per a un desenvolupament sa i equilibrat del menor).

La possibilitat de l’exercici conjunt de la pàtria potestat tal i com la coneixem consta en el nostre ordenament jurídic, tan sols, des del 1981. Cosa que vol dir que, tret d’unes excepcions que més endavant analitzarem, els dos progenitors han d’actuar de mutu acord en l’exercici d’aquest dret-deure. (anteriorment la pàtria potestat corresponia únicament al pare).

Desacord entre els progenitors

Aquestes excepcions a la regla general de l’exercici conjunt de la pàtria potestat té lloc en aquells casos en que es produeixi un desacord entre els progenitors. Per a aquests casos el nostre Codi Civil estableix les següents solucions:

  • Si es tracta d’un desacord puntual, sobre un assumpte concret, desprès de sentir els pares i el fill (major de 12 anys), el Jutge n’atribuirà la facultat de decisió a un dels progenitors (article 156.2 del Codi Civil).
  • Si es tracta d’un desacord que abasti diversos assumptes o bé que es produeixin els desacords reiterativament, el Jutge podrà optar per una d’aquestes tres solucions (article 156.2 paràgraf 2n, segon incís del Codi Civil):
    • Atribució exclusiva de l’exercici de la pàtria potestat a un dels progenitors.
    • Atribució parcial de l’exercici de la pàtria potestat a un dels progenitors en aquells casos conflictius.
    • Distribució de funcions entre ambdós co-titulars per a que cadascun prengui les decisions en l’àrea que li hagi sigut atribuïda. I és que malgrat la co-titularitat de la pàtria potestat n’hi ha possibilitat d’exercici unipersonal d’un sol progenitor per:
  1. Mort o incapacitat d’un dels progenitors.
  2. Quan la filiació s’hagi determinat mitjançant sentència ferma contra l’oposició d’un dels progenitors.
  3. Quan un del progenitors n’hagi estat privat per sentència ferma per incompliment dels deures inherents.
  4. Casos d’urgent necessitat.
  5. Quan els progenitors no conviuen, la pàtria potestat recaurà en el progenitor amb qui conviu el menor. (art. 156 penúltim paràgraf)

I és aquest últim supòsit el que pot conduir a plantejar-nos si en cas de separació, nul·litat o divorci, la titularitat de la pàtria potestat s’ha d’atribuir de forma exclusiva al progenitor amb qui conviuen els menors.

Els nostres Tribunals, en els supòsits de separació, nul·litat o divorci (excepte causa greu) atorga a ambdós progenitors l’exercici conjunt de la pàtria potestat

Pàtria potestat en casos de separació, nul·litat o divorci

La veritat és, que es donen postures doctrinals contràries. Per a alguns l’esmentat paràgraf del Codi Civil és aplicable només en les filiacions no matrimonials, en canvi, per als casos de ruptura matrimonial és d’aplicació l’article 92 del Codi Civil, que manté que l’exercici conjunt de la pàtria potestat es manté després de la ruptura.

En la pràctica els nostres Tribunals, en els supòsits de separació, nul·litat o divorci (excepte causa greu) atorga a ambdós progenitors l’exercici conjunt de la pàtria potestat.

Ja hem vist que un dels drets-deures integrants de la pàtria potestat és el deure de guardar i conviure amb els fills. Per tant, quan es produeix la ruptura matrimonial és quan aquest deure de convivència cobra vida de forma autònoma i independent, ja que es dissocia de la pàtria potestat en atribuir-se’n a un dels progenitors, produint-se així en la pràctica una identificació o confusió entre les funcions de custòdia i les de la pàtria potestat. És a dir, degut a l’assumpció per part del progenitor cuidador de totes les responsabilitats dimanants de l’exercici de la pàtria potestat. I és que entre ambdós conceptes hi ha una difícil línia separadora.

Diferencia entre pàtria potestat i guarda i custodia

La nostra legislació, que no defineix el contingut de la guarda i que es limita a referir-s’hi en diferents preceptes legals i amb diferents paraules (“cura i atenció dels fills” –articles 90 i 92 del Codi Civil; “amb quin dels cònjuges han de quedar els fills” article 103 Codi Civil…), si que diferencia clarament entre pàtria potestat i guarda i custodia (article 156 Codi Civil), entenent la primera com la responsabilitat general en la presa de decisions que afecten els menors, mentre que la segona té un contingut més immediat de cura i atenció dels menors i mantenint, en el supòsit de ruptura, una diferenciació entre ambdós drets-deures, atribuint-ne a un dels progenitors la cura i l’atenció dels menors i establint-ne l’exercici conjunt de la pàtria potestat.

Així doncs, podríem dir que la facultat de “guarda” és una facultat “domèstica”, en el sentit que compren tots aquells aspectes derivats de les tasques diàries com ara alimentació, cures immediates, imposició de normes de disciplina, consol, estudi…

Aquesta facultat de guarda es compartida pels dos progenitors en temps de convivència en que els fills comuns romanen a casa.

En conseqüència, cau dins de l’òrbita de les funcions de la pàtria potestat totes aquelles decisions d’especial rellevància que s’esdevinguin en la vida del menor, que hauran de ser assumides de forma conjunta per part d’ambdós progenitors tals com l’orientació en els estudis, decisions dins de l’àmbit de la salut, orientació religiosa, canvis de lloc de residència, col·legis, etc…

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *